Les restriccions castiguen als
restauradors, però beneficien
als negocis locals
Primera pilota de partit salvada. Amb l’arribada de la campanya de Nadal els establiments comercials del Poble-sec ja han començat a engreixar la màquina enregistradora amb l’objectiu de deixar enrere un any per oblidar. Un daltabaix econòmic que, segons expliquen, tampoc els ha sigut tan dur com s’esperaven. La raó: el suport que s’han trobat des del veïnat.
“Podríem dir que fins i tot aquesta pandèmia ens ha donat un cop de mà, perquè molts veïns han descobert que tenen comerç al barri i no els cal anar fora a fer les compres”, emfatitza el portaveu de la Unió d’Associacions de Veïns del Poble-sec, Sergi Gázquez. “Molta gent que ha començat a teletreballar s’ha adonat que al costat de casa té una carnisseria, una fruiteria… i aprofita per adreçar-se molt més a aquest tipus de comerç per ajudar-los, quan potser abans optaven per comprar-ho tot per Internet o en grans empreses”, afegeix.
La supervivència del comerç de barri
Si bé al llarg dels darrers dies els informes econòmics han copat planes senceres de mitjans de comunicació per alertar del tancament de multitud d’establiments, des del Poble-sec els botiguers estimen que aquest succés s’ha focalitzat més a zones cèntriques que no pas perifèriques. “Els comerços del centre de la ciutat majoritàriament viuen del turisme, un fet que sobretot s’evidencia en el sector de la restauració: cap barceloní va a dinar a les Rambles; en canvi, el comerç arrelat als barris ha funcionat prou bé aquests mesos”, apunta Gázquez.
Un ritme comercial que, per incongruent que pugui semblar, s’ha vist esperonat per les restriccions sanitàries. Tant el confinament municipal dels caps de setmana, com el tancament de les grans superfícies comercials, els ha ajudat: “La gent que potser abans marxava fora, ara opta per fer la seva despesa en oci de cap de setmana al seu barri”, analitza el portaveu veïnal.
El paper del veïnat
En la mateixa línia, la llibretera de La Carbonera, Carlota Freixenet, confessa estar “prou satisfeta” de com ha avançat el seu negoci els darrers mesos. “Ja teníem la sensació que la gent del barri ens havia acollit, però després de la primera aturada que vam estar tancats hem tingut la sort que més veïns ens han volgut venir a conèixer”, afegeix. Si bé a la caixa de la llibreria s’ha fet notar el tancament del centre comercial Arenas o l’FNAC, ara es troben que fins i tot els clients ja els han començat a avançar les compres de Nadal: “Nosaltres això també ho agraïm moltíssim, perquè així ens trobem una campanya més esglaonada i els podem demanar amb temps tots els llibres que necessitin”.
Aquesta vitalitat comercial, però, la mateixa Freixenet considera molt difícil de poder trobar a altres zones de la ciutat: “Totes les botigues que estem dins d’un barri i comptem amb una xarxa al nostre voltant ens és més fàcil aguantar i resistir, perquè al final són els nostres mateixos clients els que no ens deixen caure”, agraeix.
L’ombra d’Amazon
Ara bé… fins a quin punt els gegants virtuals s’han menjat part del pastís comercial? Des de La Carbonera admeten que “Amazon és el mal encarnat i és l’enemic a batre”, encara que asseguren que els petits botiguers també s’han posat les piles per poder oferir la mateixa immediatesa: “Nosaltres mateixos ja hem començat a treballar en una botiga electrònica, tot i que de totes maneres tothom sap que si ens escriuen un correu electrònic demanant un llibre, en menys de 24 hores els responem”, subratlla Freixenet.
Mantenir els petits negocis
En tot cas, el mateix Gázquez observa com la població ha començat a prendre consciència sobre la importància de mantenir viu el comerç de proximitat: “Hem d’animar a la gent a comprar als petits negocis, perquè al final són les botigues obertes les que ens donen sensació de seguretat quan es fa fosc, omplen de vida els carrers i fan que el barri sigui un barri”, il·lustra. “Anar a comprar el pa a la Pepita i després el diari a l’Antonio és una forma de fer comunitat i xarxa entre tot el veïnat; si ho perdem perquè només comprem a Internet o grans empreses, aquesta vida desapareixerà i els barris passaran a ser indrets absolutament impersonals”.
La restauració, en la corda fluixa
Que els números els hi surtin als botiguers no és equivalent al fet que l’economia fluctuï positivament a tota la trama urbana. En el cas del sector de la restauració, la Covid-19 pràcticament els ha fet tancar (i no només per les dues ordres de cessar l’activitat pública que acumulen des de l’inici de la pandèmia). “No podrem recuperar els diners que hem perdut”, revela la portaveu de la Xarxa de Bars de Barri de Barcelona i gerent de l’establiment Petit Montjuïc, Marta Baldó.
Tal com explica la restauradora des del carrer de Sant Isidre, “ara ens trobem amb unes restriccions que encara duraran setmanes i en un període on el fred mai ens ha ajudat als que ens dediquem al sector”. “A tot això, a més, hem d’afegir que molts encara no hem tingut temps d’aclimatar les terrasses, fet que fa que la gent no tingui ganes ni de sortir fora”, resumeix.
Segons avança Baldó, la viabilitat de molts negocis dedicats a la restauració tindrà com a data clau els tres primers mesos del 2021. “En el nostre cas per exemple, som un bar molt petit i ara estem amb una ajuda als autònoms que s’allarga fins al mes de gener, però si ens tornen a confinar i hem d’estar dos mesos més tancats… aleshores sí que acusarem moltíssim els estralls”, adverteix.
De fet, la pràctica majoria de restauradors del Poble-sec es resisteixen a abaixar la persiana i, segons la propulsora de la Xarxa de Bars de Barri, la clau resideix en les dimensions dels establiments: “Els que hi som al barri hem persistit, perquè som models de negoci molt familiars i petits”. Un format empresarial que també els ha facilitat l’accés i l’adaptació als crèdits ICO, els quals s’han convertit en una “bombolla d’oxigen”. Pel que fa a les ajudes que els han ofert altres administracions com la Generalitat, en canvi, apunten que gairebé només els ha arribat per cobrir les despeses de gestoria.
