Un narcopís del Poble-sec enviava 'comercials' a la sala de venipunció de Baluard

Els Mossos arresten cinc persones per ocupar uns baixos on oferien un lloc per injectar-se la droga que venien

El local era l'antic quiosc Pin-Vi, tancat recentment i ja tapiat amb maons després de l'operació policial


Un narcopís del Poble-sec enviava 'comercials' a la sala de venipunció de Baluard
El quiosc de premsa Pin-vi del Poble-sec de Barcelona va tancar i un traficant d’origen indi va ocupar l’espai per convertir-lo en un narcopís. Els Mossos d’Esquadra el van desarmar dimecres passat, 10 de juny, i el van arrestar amb quatre col·laboradors més. Una sisena persona va esquivar l’operació policial i està en recerca i captura.
Els narcopisos, que en el passat es van multiplicar pel barri del Raval, segueixen actius al veïnat de la Mina (Sant Adrià de Besòs) i han brollat de forma insistent al Gòtic i, amb menys ganes, a l’Eixample  o el Poble-sec. El clausurat aquesta setmana estava en uns baixos del carrer de Vila i Vilà, un pas d’obres eternes que va comprometre la viabilitat d’un negoci de llibreria i premsa que hagués viscut dies encara més durs amb el coronavirus. Es tracta d’un local propietat dels jesuïtes, que a l’abril van saber que l’havien ocupat uns traficants i que la seva activitat atreia una comunitat de toxicòmans durant les 24 hores del dia. Els jesuïtes van denunciar els fets i la demanda civil perquè l’immoble fos desallotjat estava en marxa. La policia, no obstant, hi va arribar abans.
També alertats pel malestar veïnal, la unitat d’investigació del districte de Sants-Montjuïc es va interessar pel local i va activar seguiments per demostrar judicialment com operava. Durant les investigacions, els agents se’n van adonar que menys el ciutadà indi els altres sospitosos eren simples consumidors –de nacionalitat espanyola i pakistanesa–, que complien ordres a canvi de dosis gratis. També van notar una cosa rellevant: el que feien com a treballadors era acostar-se al Centre d’Atenció Sociosanitària (CAS) de Baluard per captar clients. S’acostaven als toxicòmans que van a aquesta sala de venipunció supervisada, situada no gaire lluny de l’antic quiosc Pin-Vi, i els informaven de l’obertura d’aquest pis de la droga. No només eren captadors, també venien al carrer als que preferien no anar fins al local. 
Els Mossos van trobar a l’interior dels baixos del carrer Vila i Vilà una gran quantitat de xeringues i trossos de paper d’alumini, un rastre inequívoc que l’espai funcionava com un narcopís. És a dir, oferia als compradors la possibilitat de punxar-se dins l’immoble. El grup arrestat traficava amb heroïna, cocaïna i ‘basuco’ –pasta base de la cocaïna–. Entre les dosis intervingudes hi havia també ‘speed ball’ –un còctel de cocaïna i heroïna preparat per ser administrat per via intravenosa–. Durant el registre van aparèixer documents que provaven que el cap –que no tenia cap altra ocupació– havia obtingut beneficis amb el funcionament del negoci i que una part havien sigut enviats a l’estranger. Al sortir del local, els Mossos van tornar les claus als jesuïtes, que dijous van ordenar a un paleta que tapiés els baixos.
La fotografia que il·lustra aquesta notícia va ser captada per Álex R. Fischer i és gairebé un lloc comú d’aquesta època: un operari tapant l’entrada d’un immoble convertit en un narcopís. El més interessant dels pisos ocupats per vendre droga acostuma a ser la història que va motivar el seu abandonament per part dels anteriors llogaters. Dona informació sobre què ha passat a la ciutat i s’endinsa en els problemes de fons. En el cas del Raval, tal com va investigar EL PERIÓDICO, en la majoria dels narcopisos havien viscut famílies que no van poder aguantar la pressió de la hipoteca o del lloguer durant la crisi econòmica que va arrencar el 2008. Si els propietaris –en molts casos bancs o fons immobiliaris, també particulars– no haguessin caigut en l’especulació i haguessin reallotjat nous llogaters, els traficants no haurien pogut ocupar res. El passat del quiosc Pin-Vi parla d’una altra crisi més vella que la del 2008: si es venguessin més llibres i més diaris potser no hauria existit mai aquest narcopís del Poble-sec.