Mossos, alcaldes i ciutadans contra una onada de robatoris en domicilis a Catalunya
Assenyalen la impunitat dels lladres davant la justícia com el factor clau per reduir una mitjana actual de 70 robatoris diaris en habitatges
Anna Corbatera24/01/2019 08:22 | Actualitzat a 24/01/2019 08:23
Un dels factors amb major força a la llista de preocupacions dels catalans és la sensació d'inseguretat. La tenen als carrers, però ara malauradament també a casa, un espai vital, en principi el lloc íntim on tothom hauria de sentir-se còmode i segur.
I aquesta falta de confiança no és en va. A Catalunya es produeixen cada any una mitjana de 26.500 robatoris en domicilis, el que representa més de 70 robatoris diaris en habitatges, molts dels quals generen un impacte psicològic irreversible a les víctimes, en especial quan els lladres entren a robar violentament quan els propietaris són dins de casa.
La policia catalana assegura no donar l'abast per resoldre-ho i la indignació entre els ciutadans creix diàriament per les lleus penes a les quals es condemnen els detinguts en el millor dels casos, ja que la majoria surten al carrer, moltes vegades per seguir robant, després de passar tan sols una estona a comissaria.
Alguns Ajuntaments comencen a posar veu a aquestes queixes, ja mítiques als carrers de les ciutats. A la comarca gironina de la Selva, els alcaldes han exigit un «canvi en la legislació». Consideren que la impunitat que regala la justícia als lladres és la causa per la qual els robatoris amb força s'han disparat, segons les estadístiques, fins als 29.106 durant el 2018, en contrast amb una xifra de 26.000 robatoris que registraven l'any 2017.
Els Mossos no donen l'abast
El programa de ràdio 'Versió Rac1' ha indagat sobre aquesta onada de robatoris en domicilis que s'està produint a Catalunya. Nacho Álvarez, portaveu sindical dels Mossos d’Esquadra, ha mostrat també certa desesperació per l'assumpte: «No arribem a més. No fem més patrulles perquè falten agents i recursos econòmics». Explica que mai s’ha arribat al topall de 18.262 Mossos i que ara, a més, tenen una càrrega molt superior amb tasques com l'antiterrorisme.
D'altra banda, hi ha municipis amb moltes urbanitzacions on no s’han previst quins serveis calia donar per garantir la seguretat pública. «El delinqüent sap on són els llocs aïllats, sense policia local i amb mossos amb temps de resposta de més de 15 minuts. I van allà. Hi ha un efecte crida», explica Álvarez.
I de la qüestió policial, a la judicial. El programa també ha parlat Marc Molins, doctor en dret penal: «De tots els casos de robatoris en casa habitada, només el 10% acaba amb una detenció». Segons l'expert, hi ha molta itinerància; molts dels lladres que van circulant per diversos països i això complica molt la feina a la justícia. Una justícia basada en un Codi Penal que, segons Molins, té «una resposta adequada a la reincidència».
Els Ajuntaments demanen «canviar la llei»
A la Selva, província de Girona, el president del Consell Comarcal, Salvador Balliu, ha denunciat que els autors dels robatoris «entren per una porta i surten per l'altra» i en culpa la «flexibilitat» de la legislació vigent. Tot i que s'ha reforçat el patrullatge de la policia a la comarca, Balliu reclama que «la legislació no ens protegeix".
Tots els alcaldes dels municipis de la comarca exigeixen a l'Administració un enduriment de les condemnes per furts i robatoris, un «canvi legislatiu» De fet, el president està disposat a impulsar aquest «canvi legislatiu» per evitar que els lladres es posin en llibertat al cap d'unes hores de passar a disposició judicial.
Per ser més exactes, el director dels Serveis Territorials d'Interior a Girona, Albert Ballesta, ha remarcat que de tots els detinguts per robatoris a la Selva «només el 8% ha entrat a presó». La resta, han quedat en llibertat. Per això, Ballesta també s'ha sumat a la reivindicació: «La llei d'enjudiciament criminal no és àgil a l'hora d'agrupar casos i els lladres acaben el llibertat perquè les penes no arriben als dos anys de presó».
Els reforços policials destinats a combatre l'augment de furts semblen no tornar la seguretat als carrers. Els catalans segueixen comprant noves alarmes de seguretat i instal·lant càmeres a les entrades de casa, però no n'hi ha prou. I els ajuntaments no tenen permès contractar seguretat privada, com explica un altre alcalde gironí, des de la localitat de Sils: «Només comptem amb agents cívics».
És precisament l'alternativa que s'ha pres a diversos municipis i ciutats per disminuir l'angoixa i intranquil·litat que generen els robatoris: les iniciatives ciutadanes de vigilància dels carrers. A la urbanització de Can Massuet de Dosrius, al Maresme, 54 veïns s'organitzen en patrulles veïnals. A Calldetenes, Osona, ha passat el mateix. I a Santa Coloma de Gramenet, al Barcelonès, l'Ajuntament ha recuperat l'antiga figura del sereno.
