El malson dels carteristes


El malson dels carteristes.



Publicat
 
on
 



Des de fa més de 12 anys aquesta veïna del barri dedica gran part del seu temps a patrullar pels vagons i les andanes de les línies

Un xiulet, un esprai de defensa i un telèfon mòbil per fer fotografies són les úniques armes que la veïna del Poble-sec Eliana Guerrero necessita per convertir-se en la justiciera del metro de Barcelona. Des de fa més de 12 anys dedica gran part del seu temps a patrullar pels vagons i les andanes de les línies 5 i 3, alertant als viatgers de la presència de carteristes i increpant als lladres perquè marxin del suburbà.
Grup de resistència ciutadana
Durant uns mesos, Eliana ha patrullat acompanyada per unes 30 persones que van decidir formar un grup combatiu contra la delinqüència al metro. Aquest grup sorgeix d’una iniciativa anomenada Organització de Residents Contra els Robatoris (ROAR per les seves sigles en anglès), que –segons explica Eliana– “està formada per estrangers que viuen a Barcelona i estan farts de ser víctimes de robatoris i no poder fer-hi res”. En aquests moments, però, ROAR ha aturat la seva acció al metro fins que coneguin els límits legals de la seva actuació.
Llenguatge corporal 
Guerrero assegura que en aquests moments de “temporada alta” pot haver-hi entre 300 i 400 carteristes operant només a la línia verda. “La majoria d’ells són estrangers. També n’hi ha de nacionals però molt pocs, perquè saben que els trobarien i els portarien a judici més fàcilment. Molts venen a fer la temporada a Barcelona i després tornen al seu país, saben que aquí es pot robar amb impunitat”, afirma. Com coneix aquesta informació? “Ho sé perquè fa molts anys que patrullo i perquè tinc les meves fonts. Abans de baixar a l’andana ja sé quins carteristes em trobaré”, respon.
La pregunta és inevitable: no podria donar-se el cas que s’assenyalés sense proves a la persona equivocada? Eliana ho té clar: “Si no estic 100% segura, adverteixo als passatgers i no assenyalo directament, però molts cops són ells mateixos que es delaten quan intenten agredir-me en baixar del vagó”. També explica que va estudiar programació neurolingüística (PNL) i que la clau per saber si algú està a punt de delinquir és el seu llenguatge corporal.
Relació amb la policia
Eliana i la seva patrulla treballen de forma totalment altruista tot i que molts usuaris s’han ofert a donar-los diners o a pagar-los el bitllet de metro.  També mantenen una relació fluida amb els cossos de seguretat del metro: “Quan està la secreta, a vegades em demanen que no intervingui i no ho faig, marxo a una altra línia”. Diu que l’únic que volen és que la gent visqui més segura i que es recuperi l’article del Codi Penal que preveia entre un i tres anys de presó per a delinqüents multireincidents.